TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Escriure implica, per si mateix, un esforç de reflexió, i començar a omplir una pantalla en blanc de paraules lligades amb un cert sentit ens dona l’oportunitat de “llegir” els nostres pensaments mentre ho estem fent, i estructurar la manera d’expressar-los donant-los hi un significat que per a nosaltres mateixos, així com per a tothom que ens llegeixi, sigui capaç d’entendre’s.

Fer-ho en un bloc, a més, te l’afegit de que som desconeixedors del potencial de possibles lectors i les seves característiques, i per tant ens porta a ser més curosos en allò que redactem i deixem escrit, ja que quedarà per a judici de tot aquell qui visiti el nostre espai i amb qui compartirem les nostres paraules.

Amb tot això, i en el marc d’una assignatura com aquesta on es tracten les relacions interculturals dins l’àmbit educatiu, fer-nos compartir i posar a l’abast de tothom en un bloc els nostres avenços i les nostres opinions durant el transcurs del curs, ha representat un exercici en el qual hem hagut d’aplicar, d’una banda, aquesta capacitat de reflexió i comunicació, i d’altra els coneixements adquirits amb els materials d’estudi i els guanyats amb l’experiència pràctica.

Disposo ja fa temps d’un altre bloc, un espai al que, quan el temps m’ho permet, i per desgràcia no és massa sovint, provo de penjar petits texts que sovint volen ser una reflexió que, simplement, poso a l’abast d’aquell qui vulgui llegir. En aquest sentit no se quin serà el futur d’aquest que he hagut d’obrir per l’assignatura, potser si el temps m’ho permet hi continuï penjant de tant en quant altres texts que tinguin relació amb el tema de la interculturalitat en l’educació, però de fet aquest no és el meu àmbit de treball, i a més els meus estudis estan adreçats a la psicologia de la salut, i per tant, malgrat és una temàtica interessant, de moment aquest bloc es circumscriurà només al context d’aquest semestre i aquesta assignatura.

Tanmateix ha estat una eina de treball que no només ha permès desenvolupar un dels recursos comunicatius que ens ofereix Internet, sinó que també ha permès fer el seguiment d’una assignatura de manera diferent a la que estem habituats, i que d’alguna forma trenca amb els motllos d’allò que és habitual dins uns estudis reglats, i que es podria resumir en una paraula: compartir.

I és que treballar amb els blocs ens ha permès accedir a les paraules d’altres companys, a diferents valoracions i punts de vista, a altres maneres de redactar i fer-nos arribar el missatge, en definitiva ens ha donat l’oportunitat d’enriquir-nos amb les idees que els altres companys han penjat als seus espais, i per tant de comprovar un aspecte important en una assignatura com aquesta, que és com la diferència de punts de vista i les diferents maneres de tractar un mateix tema es converteix en una activitat enriquidora quan es contempla sense cap prejudici previ. En aquest sentit, és d’aplaudir aquesta iniciativa, que també ens ha estat d’utilitat per a assolir part dels objectius del pla docent, com el d’analitzar diferents tractaments educatius per a la interculturalitat, amb diferents metodologies com aquesta, així com per a adquirir una mica més de destresa en el maneig dels recursos informàtics que son, ara per ara, una eina imprescindible per a l’educació.

Finalment, val a dir que des del primer plantejament sobre el que pensava què o com seria aquesta assignatura i el com s’ha desenvolupat finalment, voldria dir que, si bé el contingut teòric era el què esperava, el sistema utilitzat, aquest bloc i la webquest, han estat una grata sorpresa, en introduir aquest aspecte innovador del què parlava abans. I això, malgrat pugui representar un cert handicap per hom que no estigui familiaritzat amb els recursos informàtics, representa donar un pas endavant en la manera de tractar l’educació acostant-la a una realitat que ja és quotidiana en els nens i adolescents.