dijous, 17 de desembre del 2009

TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ



Escriure implica, per si mateix, un esforç de reflexió, i començar a omplir una pantalla en blanc de paraules lligades amb un cert sentit ens dona l’oportunitat de “llegir” els nostres pensaments mentre ho estem fent, i estructurar la manera d’expressar-los donant-los hi un significat que per a nosaltres mateixos, així com per a tothom que ens llegeixi, sigui capaç d’entendre’s.



Fer-ho en un bloc, a més, te l’afegit de que som desconeixedors del potencial de possibles lectors i les seves característiques, i per tant ens porta a ser més curosos en allò que redactem i deixem escrit, ja que quedarà per a judici de tot aquell qui visiti el nostre espai i amb qui compartirem les nostres paraules.



Amb tot això, i en el marc d’una assignatura com aquesta on es tracten les relacions interculturals dins l’àmbit educatiu, fer-nos compartir i posar a l’abast de tothom en un bloc els nostres avenços i les nostres opinions durant el transcurs del curs, ha representat un exercici en el qual hem hagut d’aplicar, d’una banda, aquesta capacitat de reflexió i comunicació, i d’altra els coneixements adquirits amb els materials d’estudi i els guanyats amb l’experiència pràctica.



Disposo ja fa temps d’un altre bloc, un espai al que, quan el temps m’ho permet, i per desgràcia no és massa sovint, provo de penjar petits texts que sovint volen ser una reflexió que, simplement, poso a l’abast d’aquell qui vulgui llegir. En aquest sentit no se quin serà el futur d’aquest que he hagut d’obrir per l’assignatura, potser si el temps m’ho permet hi continuï penjant de tant en quant altres texts que tinguin relació amb el tema de la interculturalitat en l’educació, però de fet aquest no és el meu àmbit de treball, i a més els meus estudis estan adreçats a la psicologia de la salut, i per tant, malgrat és una temàtica interessant, de moment aquest bloc es circumscriurà només al context d’aquest semestre i aquesta assignatura.



Tanmateix ha estat una eina de treball que no només ha permès desenvolupar un dels recursos comunicatius que ens ofereix Internet, sinó que també ha permès fer el seguiment d’una assignatura de manera diferent a la que estem habituats, i que d’alguna forma trenca amb els motllos d’allò que és habitual dins uns estudis reglats, i que es podria resumir en una paraula: compartir.



I és que treballar amb els blocs ens ha permès accedir a les paraules d’altres companys, a diferents valoracions i punts de vista, a altres maneres de redactar i fer-nos arribar el missatge, en definitiva ens ha donat l’oportunitat d’enriquir-nos amb les idees que els altres companys han penjat als seus espais, i per tant de comprovar un aspecte important en una assignatura com aquesta, que és com la diferència de punts de vista i les diferents maneres de tractar un mateix tema es converteix en una activitat enriquidora quan es contempla sense cap prejudici previ. En aquest sentit, és d’aplaudir aquesta iniciativa, que també ens ha estat d’utilitat per a assolir part dels objectius del pla docent, com el d’analitzar diferents tractaments educatius per a la interculturalitat, amb diferents metodologies com aquesta, així com per a adquirir una mica més de destresa en el maneig dels recursos informàtics que son, ara per ara, una eina imprescindible per a l’educació.


Finalment, val a dir que des del primer plantejament sobre el que pensava què o com seria aquesta assignatura i el com s’ha desenvolupat finalment, voldria dir que, si bé el contingut teòric era el què esperava, el sistema utilitzat, aquest bloc i la webquest, han estat una grata sorpresa, en introduir aquest aspecte innovador del què parlava abans. I això, malgrat pugui representar un cert handicap per hom que no estigui familiaritzat amb els recursos informàtics, representa donar un pas endavant en la manera de tractar l’educació acostant-la a una realitat que ja és quotidiana en els nens i adolescents.

dijous, 10 de desembre del 2009

AVALUACIÓ DE RECURSOS



Tal com ja vaig fer a l’entrada sobre el seguiment del procés de creació de la nostra WQ, Cinema i Interculturalitat, vam voler adreçar aquesta cap al professorat, entenent que aquest és el mitjancer del missatge que es vol fer arribar al nen, i que per tant depèn en bona part de la seva implicació, de la seva capacitat per creure en la Interculturalitat com a paradigma de les relacions entre cultures, i de convèncer-se que aquest és el model més adient, el resultat d’una veritable educació en valors de respecte vers a altres models culturals que han de rebre els seus alumnes.

Així com ja vaig dir, aquest tipus de material (les WQ) ens aporten una sèrie d’aspectes que faciliten i potencien la col·laboració de l’alumnat per a resoldre problemes o per a la recerca, el descobriment conjunt i el debat i reflexió, com a eines per a assolir els objectius plantejats en els seus exercicis. Aquest recurs permet tractar aspectes de la vida quotidiana de la vida dels usuaris, implicar-los en buscar solucions compartides amb els seus companys, i basades en la recerca tant dins els recursos aportats pels creadors, com dels que lliurement puguin trobar, per tant converteixen els sus usuaris en agents actius del seu aprenentatge fomentant, entre altres, els aspectes comunicatius. Una bona educació intercultural requereix justament de l’adquisició d’una sèrie de competencies entre les que és premisa basar-se en l’intercanvi i la interacció, i per tant requereix fomentar les habilitats socials, el reconeixement i respecte per la diversitat, la capacitat per la ressolució de conflictes i les habilitats comunicatives. En aquest senti les WQ ens aporten elements força adients per a treballar aquestes habilitats interculturals, doncs entre altres aspectes a part dels exposats, permeten la reflexió entre els participants sobre els temes objecte de recerca, la posada en comú d’aquests i, en conseqüència, la capacitat negociadora, d’acceptació crítica dels punts de vista propis i del de l’altre, i el respecte a les opinions dins un marc on l’objectiu es converteix en comú, de manera que son un suport per allunyar els usuaris de posicions etnocèntriques, cosa que afavoreix el desenvolupament humà d’aquests i aporta bases sobre les quals es fonamenta una veritable educació Intercultural.

És evident que com a eina educativa les WQ han fet la seva entrada dins el mon escolar amb força, i la creació de continguts s’ha incrementat, i encara ho fa, d’una manera exponencial. D’aquest fet parteix la importància d’una bona catalogació, de manera que l’accés a aquests recursos pugui fer-se d’una manera senzilla i assequible, i per tant he de fer esment a la necessitat de les bases de dades, índex o directoris de WQ com el que ens ofereix WebQuestcat.org, dins el qual podem trobar un important catàleg de recursos estructurat per diferents àrees temàtiques i que és facilitador en la recerca de temes que puguin ser interessants per a la tasca de l’educador.
Però això no és prou, hem de ser capaços d’analitzar la conveniència o no d’un recurs, si és adient amb allò que esperem dels resultat educatius, si s’ajusta a l’usuari a qui es vol adreçar, i si realment compleix els objectius pels quals va ser creat, i això suposa un esforç d’anàlisi per part nostre, on haurem de valorar si ens és d’utilitat o no i si reuneix els suficients paràmetres de qualitat que cerquem per a la tasca educativa.

Tot i que el meu futur professional no passa, de moment, per treballar com a psicopedagog ni dins el camp de l’eduació, el fet de haver estat desenvolupant durant aquest semestre activitats relacionades amb la Interculturalitat, els recursos que he conegut, i amb els quals hem fet una aplicació pràctica durant aquest període, i més concretament el de les WebQuest, m’ha ofert la possibilitat de conèixer noves eines pedagògiques i educatives, noves maneres d’ensenyar i alhora aprendre fent-ho. I malgrat que, com dic, el meu camp d’activitat no és, ni en principi hi ha l’intenció que ho sigui, l’educatiu, considero que tot coneixement que hom incorpora al seu bagatge suposa un enriquiment personal, i un altre pas en el desenvolupament propi, aspectes sempre desitjables i recomanables.

diumenge, 29 de novembre del 2009

AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNIA


Dins de les Webquests, em proposo analitzar una que es pot trobar dins del directori WQ.Cat una base de dades de Webquests en Català, Castellà i altres llengües, i que es pot trobar a la següent adreça: http://webquest.xtec.cat/enlla/


D’entre la seva oferta a l’apartat ACOLLIDA I MULTICULTURALITAT, vaig triar la titulada MOVIMENTS MIGRATORIS, QUI ÉS L’ESTRANGER?, i la tria va ser tant pel seu títol com per la descripció que es feia d’aquest recurs, una proposta que anava adreçada a que l’alumne es posés en el lloc d’un emigrant, quins son els seus sentiments, com s’ha trobat al lloc d’acollida, què es pot fer per a que s’hi trobi millor?... Quina millor manera de comprendre i acceptar les diferències que sentir-se un com l’estrany, el desplaçat de la seva cultura? Així, i abans d’entrar a investigar en el recurs, em va cridar força l’atenció aquesta proposta que podeu trobar a la següent adreça:


http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/index.htm

Es tracta doncs d’un recurs que, a part de formar en el coneixement històric dels moviments migratoris i l’intercanvi i enriquiment cultural que aquests han generat al llarg dels temps, reuneix també part de les característiques del què el paradigma de l’Interculturalitat té com objectiu, que és la comunicació i comprensió dels altres, sempre sense que hi hagi valors predominants en la manera en com esdevingui aquesta relació, amb una veritable igualtat respecte a la validesa dels propis i dels aliens.


El recurs treballa en l’infant la seva curiositat sobre com s’han produït aquests moviments de persones durant la història, quines han estat les relacions que s’han produït, i quines son les que es donen en l’actualitat respecte a l’immigrant, i el treball que proposa per part dels nens té com a objectiu que incorporin aquests coneixements i facin una reflexió sobre els sentiments propis vers als nouvinguts i les diferències culturals, i sobre com les seves actituds vers aquests estan sovint mediatitzades pel desconeixement del què suposa se un immigrant, els motius que provoquen el desplaçament i les dificultats que en arribar a la societat d’acollida aquests s’hi troben.


Així, a aquesta WQ es promou el foment de valors com la tolerància, la integració i la solidaritat, mitjançant un treball comunitari que comporta la cooperació de tot el grup que hi participa en l’activitat, i és per tant un recurs que reuneix dues vessants educatives, d’una banda fomenta la curiositat del nen mitjançat la implicació en la recerca i per tant en l’adquisició de coneixements, i d’altre fomenta la Intercuturalitat com a part del currículum escolar, acostant-lo a un model d’educació Intercultural fort o de màxims, i amb un nivell d’actuació respecte a aquesta que ajudarà als nens a superar les situacions de conflicte entre les cultures en principi antagòniques, ja que el coneixement de l’altre els facilita la capacitat de negociació en el cas de produir-se aquest conflicte, així com en certa manera farà comprendre el nen la forma del dinamisme cultural, i com al llarg de la història el contacte entre les diferents cultures ha generat fusions i barreges que han enriquit la pròpia, i que per tant l’evolució natural és la de la creació de nous codis, de fet, una transformació cultural fruit del diàleg i la negociació de valors i de l’inexorable contacte al que estan avesats.


Per tant, aquest recurs és clarament recomanable per als alumnes situats dins un context on l’arribada als centres escolars de nouvinguts pugui comportar un cert conflicte entre aquests i els autòctons.

dimarts, 24 de novembre del 2009

SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST


La creació de qualsevol tipus de material didàctic comporta una certa responsabilitat per part de qui ho faci, ha de tenir en compta que l’aprenentatge de les persones a qui va adreçat dependrà, en molt bona mida, no només dels continguts, sinó també de la manera com aquests estaran plantejats i presentats, quins recursos es faran servir, i quina implicació i participació espera assolir per part dels educands a qui va adreçat.
En aquest sentit, una Webquest (WQ) ens obre una sèrie de possibilitats educatives que la converteixen en un potent recurs per a l’aprenentatge. L’ús de les noves TICs, se’ns mostra, doncs, com una manera de presentar els continguts d’una forma atractiva, que fa que l’educand hi participi i s’impliqui en la recerca i reflexió molt més activament que assegut simplement davant d’un pupitre.
La nostra decisió d’adreçar la WQ cap el professorat va tenir un punt de gosadia, ja que vam considerar que sovint és molt més complicat atreure l’interès d’un adult que la d’un jove, i predisposar-lo a aprendre coses noves. Però en canvi, ens va semblar que un tema prou complex com son les relacions interculturals requereix, abans de ser “ensenyat”, d’una reflexió i d’un convenciment sobre quin és el model que es vol d’aquestes, ja que és el professor qui haurà de transmetre aquest convenciment als seus alumnes, implicar-los en conèixer i valorar les diferències, i que comprovin com, darrera dels estereotips, hi ha persones com ells.
Així, ens vam plantejar aquest treball de creació de la WQ com un repte en el que hauríem de trobar un fil conductor amb què basar la reflexió que esperàvem dels participants / usuaris de la tasca, un material que se’ls fés amè i alhora provoqués aquesta reflexió. I vam considerar el llenguatge cinematogràfic, sovint reflex de la realitat, com una material que reunia l’amenitat necessària, i també molt adient per a reflectir problemàtiques interculturals i com a eina per a promoure la reflexió sobre els aspectes interculturals.
El nostre desig era que la nostra WQ s’acostés a una visió de les relacions culturals basada en el concepte d’Interculturalitat, on els valors no s’imposin, sinó que es negociïn on el conflicte entre les cultures se sap que és present però no es gira la cara davant seu, sinó que serveix de base per al diàleg com a manera de resoldre’l, on les “parts”, si li voleu dir així, implicades en aquest conflicte siguin capaces d’arribar a entendre’s entre si, comunicar-se i compartir, sense que prevalguin uns valors per sobre d’altres. La nostra proposta, per tant, estava adreçada a ser un material didàctic, una acció educativa que promogués com a primer pas cap a un nivell superior, un nivell mitjà de resolució de conflictes basat en el debat i les negociacions conjuntes de les possibles solucions als problemes plantejats als films, i també a les aules i escoles dels docents.

Fer aquesta tasca d’una manera grupal comporta també un exercici de negociació i reflexió, des de començar a decidir a qui es volia adreçar la WQ, el raonament pel que cadascú de nosaltres s’interessava per fil conductor o un altre, consensuar continguts, etc., van suposar una tasca que ha aportat un enriquiment personal, ja que el valor de cada opinió, de cada opció diferent a la pròpia, cada matís introduït per algun dels membres del grup en un tema com el de les diferències culturals, és un detall més que s’hi afegeix en el coneixement sobre com cada persona valora aquestes diferències, i per tant treballar en grup ja de per si es constitueix en una potent eina didàctica sobre l’aspecte de les relacions culturals. I l’organització ha estat senzilla, he tingut la sort de tenir dues companyes amb les quals la comunicació ha estat força fluida, i amb les que la distribució de les tasques s’ha produït com quelcom “natural”, segons les habilitats de cadascú, la part tècnica i de disseny per una banda, la recerca de materials a la web, la redacció i el consens sobre els texts o les taules d’avaluació que acabaríem penjant, tot el procés en si mateix, ha estat dut mitjançant consultes que hem considerat més efectives fer-les via correu electrònic, i d’una manera interactiva entre els tres membres, cosa que ha facilitat molt el procés i l’ha fet força agradable.
Des d’aquí, doncs, vull aprofitar per a donar les gràcies a les meves companyes Ivonne i Vicky.

Aquí teniu l’adreça del nostre treball, el qual espero que us resulti interessant alhora que útil:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=4830&id_pagina=1

diumenge, 18 d’octubre del 2009

DEBAT


En este mundo traidor,
nada es verdad, ni mentira,
Todo es según el color
del cristal con que se mira.
Campoamor, R. (1886)


Que la veritat és quelcom que, com diu Campoamor, depèn del vidre com es mira, és quelcom que es fa evident quan es manté un debat o una discussió sobre qualsevol tema, ja que de fet la mateixa realitat no és una cosa que se’ns presenti com allò fix i immutable, sinó com un fet que cadascú interpreta d’una manera diferent.

I com interpretem la realitat? Doncs basant-nos en una sèrie d’esquemes que adquirim durant el nostre desenvolupament, que heretem dels nostre entorn familiar, heretat a la seva vegada dels entorns anteriors, i que s’afegeixen als esquemes culturals de la societat amb la que interaccionem, uns esquemes cognitius que sense ser immutables es mantenen amb una certa estabilitat durant generacions i dins espais culturals determinats, habitualment limitats per espais geogràfics. Això no vol dir que aquests esquemes no siguin inqüestionables, ni tant sols que no siguin invariables, però sens dubte que la seva transmissió forma part del desenvolupament cultural de la societat impregnant l’individu, dotant-lo de les estratègies cognitives que ens ajuden, com diuen Kim i Choi (1984) a “organitzar, interpretar i representar el mon físic i social”.

Un debat es converteix aleshores en un punt d’encontre de diferents postures on els participants ens mostren com s’apliquen aquests esquemes cognitius respecte un tema determinat. Cada opinió dels participants ens demostra com un mateix fet pot tenir múltiples interpretacions en funció d’aquests, però alhora el debat es constitueix també en un punt de negociació d’aquests esquemes, en un espai en el que els participants reflexionen prèviament sobre el tema a tractar, presenten la seva postura i la negocien amb la resta, on se’ns mostra la capacitat per a flexibilitzar els nostres esquemes, per a fer una nova representació de la realitat o la veritat que en començar crèiem immutable.

Debatre sobre la cultura i sobre les relacions interculturals, dins un context social com l’actual, al que les migracions han portat a que persones de diferents entorns culturals s’instal·lin dins el nostre, i sobre la manera en què ha de tenir encaix aquesta diversitat cultural no exempta de conflicte, requereix de la capacitat d’anàlisi i reflexió necessària per no caure en tòpics i esquemes rígids, en estereotips que ens tanquin la capacitat d’acceptar opinions o de no ser capaços de flexibilitzar les postures per tal d’arribar a un consens o, almenys, a conclusions negociades.

En el terreny de les relacions interculturals el debat constitueix un punt de partida per a posar en comú les concepcions que cada persona te sobre els conceptes de com s’han de mantenir aquestes relacions, malgrat que resulta clarament difícil de defugir d’una certa concepció etnocèntrica a l’hora de plantejar les nostres opinions, ja que com he dit abans els nostres esquemes cognitius, la manera com representem la realitat, la plantegem i ens relacionem amb el nostre entorn, es basa en bona mida en allò que hem rebut de la nostra cultura, entesa aquesta en un sentit ampli, i se’ns fa difícil mantenir una perspectiva que s’allunyi de tots aquests esquemes cognitius previs.
Debatre sobre la conveniència d’usar com a material didàctic per tractar la interculturalitat jocs com el que ens proposa aquesta web: http://www.kickamigrant.com/ , la pretensió del qual és la de fer una reflexió sobre el què suposa la immigració i treure arguments a aquells que hi veuen amb l’immigrant una amenaça econòmica, o http://www.newsgaming.com/games/index12.htm que ens proposa comprovar com la violència genera més violència, afegeix una dificultat interpretativa, ja que si bé per exemple en aquest moment jo mateix estic donant un significat determinat al simbolisme dels jocs, hom, com s’ha demostrat a aquest exercici, pot fer una interpretació molt diferent mediatitzada pels esquemes cognitius particulars, i que pot donar com a resultat una visió dels objectius o continguts d’aquests jocs totalment diferent. Així les coses, cal que l’exercici que tot debat sobre aquest tema assoleixi és el de ser capaços de que aquesta certa visió etnocèntrica no ens tregui la capacitat de criticar-la, qüestionar-la, i relativitzar-la, acceptant-la d’aquesta manera simplement com el què és: una visió particular i tant vàlida com qualsevol de les que hom pot mantenir, tal com s’ha mostrat en el debat mantingut a l’aula de l’assignatura Interculturalitat i Educació de la UOC durant aquest semestre.


J. Dewey (1933/1989). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento y proceso educativo (p. 94). Barcelona: Paidós.

Campoamor, R., (1886). Antología poética. Madrid: Marenostrum (2005)

Perinat, A. Psicologia del desenvolupament I. Ed. Fundació UOC. Barcelona.

Llobera, J. Fonaments antropològics del comportament humà. Fundació UOC. Barcelona.

diumenge, 20 de setembre del 2009

INICI


Les societats no son ens abstractes que sorgeixen del no res, les societats som les persones que les formem, les nostres relacions amb els altres i la manera com incorporem a la nostra actitud i comportament aquesta manera de relacionar-nos i l’ajustem a una sèrie de paràmetres culturals que hem rebut i els quals transmetrem mitjançant aquesta interrelació. Uns paràmetres culturals que no son en absolut immòbils sinó que s’enriqueixen amb el pas del temps, o amb les interrelacions amb altres societats, o amb persones provinents d’aquestes i que ens aporten una mirada diferent, uns valors culturals que de vegades poden sobtar-nos, fins i tot incomodar-nos, però que en tot cas sempre ens aportaran quelcom de nou, una nova visió que no es produiria de no esdevenir aquest intercanvi.

El fet migratori, l’arribada de persones d’altres cultures que per força hauran de conviure amb nosaltres, que formaran part del nostre veïnat i amb els quals compartirem metge a l’ambulatori, mestre dels nostres fills a l’escola, cua al banc, etc..., no hauria de representar quelcom negatiu, és un fet que s’ha de gestionar sense tenir la supèrbia de pensar que nosaltres som els rics i ells els qui han vingut a robar-nos les nostres feines, sense un sentiment de superioritat cultural que ens pugui presentar els nouvinguts com procedents d’entorns culturals inferiors als nostres, ans el contrari, i sense entrar a valorar el fet econòmic que ha impulsat la immigració, hem de ser conscients que la barreja cultural suposa un enriquiment. De fet, la riquesa cultural del nostre país es fonamenta, justament, en l’intercanvi que històricament han suposat les diferents onades d’immigració.

Parlar d’interculturalitat és parlar de relativitzar, de ser conscient que no hi ha veritats absolutes, i per tant, que no hi ha una cultura que hagi de ser hegemònica sobre una altra, sinó que es tracta de descobrir, de contactar amb altres cultures i intercanviar, tal com deia abans d’enriquir-nos, compartir experiències i de ser capaços de comunicar-nos amb qui considerem diferent, per tal que aquesta comunicació ens porti a un enteniment mutu que sigui, en definitiva, la base sobre la que es produeixi una convivència sense tensions, i que, com una bona salsa, la cultura estigui plena d’aromes diferents, d’un sabor exquisit i lligada de manera que amaneixi tot tipus de menjar de manera que aquest es converteixi en un deliciós plat.

I per tal que aquesta convivència cultural sigui viable, que aquest intercanvi es produeixi sense tensions ni discriminacions, que es produeixi un diàleg cultural real, s’ha de començar per l’educació, entenent aquesta com el procés mitjançant els qual ens formem com a persones amb la nostra participació dins diferents àmbits (família, escola, amics, etc.). Incidir en aquests àmbits promovent canvis d’actitud que generin l’acceptació de la Interculturalitat, dels avantatges i beneficis que aquesta ens aporta, i tanmateix adquirir els coneixements necessaris per a intervenir en situacions on es donen situacions multiculturals on poden aparèixer conflictes, conèixer també els recursos administratius disponibles, tant a nivell local com europeu son, potser, part de les competències que espero assolir en una assignatura com aquesta anomenada, justament, Interculturalitat i Educació.

Dins un mon on l’entorn virtual s’ha convertit en un àmbit de relacions personals on transcorre gran part del nostre temps, i d’aquesta manera forma part del nostre procés de desenvolupament, i per tant també i potser encara més acusadament, dels nens i els joves; els educadors interessats en promoure la interculturalitat de la qual parlàvem no han d’estar exempts del coneixement i ús de les noves tecnologies, ans el contrari, han de prendre aquestes com a eines per tal de fomentar aquests valors.
I de fet aquest blog, que malgrat en principi es circumscriu a un àmbit acadèmic però el seu accés és públic per a tot aquell qui arribi a conèixer la seva adreça, sigui mitjançant un cercador, sigui per recomanació, etc., no té cap gran pretensió al respecte, però d’alguna manera passa a ser una altra via per a compartir coneixements, una eina d’intercanvi cultural, i per tant d’alguna manera es converteix també en una eina educativa que, espero, serveixi també per a fomentar la Interculturalitat.