TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Escriure implica, per si mateix, un esforç de reflexió, i començar a omplir una pantalla en blanc de paraules lligades amb un cert sentit ens dona l’oportunitat de “llegir” els nostres pensaments mentre ho estem fent, i estructurar la manera d’expressar-los donant-los hi un significat que per a nosaltres mateixos, així com per a tothom que ens llegeixi, sigui capaç d’entendre’s.

Fer-ho en un bloc, a més, te l’afegit de que som desconeixedors del potencial de possibles lectors i les seves característiques, i per tant ens porta a ser més curosos en allò que redactem i deixem escrit, ja que quedarà per a judici de tot aquell qui visiti el nostre espai i amb qui compartirem les nostres paraules.

Amb tot això, i en el marc d’una assignatura com aquesta on es tracten les relacions interculturals dins l’àmbit educatiu, fer-nos compartir i posar a l’abast de tothom en un bloc els nostres avenços i les nostres opinions durant el transcurs del curs, ha representat un exercici en el qual hem hagut d’aplicar, d’una banda, aquesta capacitat de reflexió i comunicació, i d’altra els coneixements adquirits amb els materials d’estudi i els guanyats amb l’experiència pràctica.

Disposo ja fa temps d’un altre bloc, un espai al que, quan el temps m’ho permet, i per desgràcia no és massa sovint, provo de penjar petits texts que sovint volen ser una reflexió que, simplement, poso a l’abast d’aquell qui vulgui llegir. En aquest sentit no se quin serà el futur d’aquest que he hagut d’obrir per l’assignatura, potser si el temps m’ho permet hi continuï penjant de tant en quant altres texts que tinguin relació amb el tema de la interculturalitat en l’educació, però de fet aquest no és el meu àmbit de treball, i a més els meus estudis estan adreçats a la psicologia de la salut, i per tant, malgrat és una temàtica interessant, de moment aquest bloc es circumscriurà només al context d’aquest semestre i aquesta assignatura.

Tanmateix ha estat una eina de treball que no només ha permès desenvolupar un dels recursos comunicatius que ens ofereix Internet, sinó que també ha permès fer el seguiment d’una assignatura de manera diferent a la que estem habituats, i que d’alguna forma trenca amb els motllos d’allò que és habitual dins uns estudis reglats, i que es podria resumir en una paraula: compartir.

I és que treballar amb els blocs ens ha permès accedir a les paraules d’altres companys, a diferents valoracions i punts de vista, a altres maneres de redactar i fer-nos arribar el missatge, en definitiva ens ha donat l’oportunitat d’enriquir-nos amb les idees que els altres companys han penjat als seus espais, i per tant de comprovar un aspecte important en una assignatura com aquesta, que és com la diferència de punts de vista i les diferents maneres de tractar un mateix tema es converteix en una activitat enriquidora quan es contempla sense cap prejudici previ. En aquest sentit, és d’aplaudir aquesta iniciativa, que també ens ha estat d’utilitat per a assolir part dels objectius del pla docent, com el d’analitzar diferents tractaments educatius per a la interculturalitat, amb diferents metodologies com aquesta, així com per a adquirir una mica més de destresa en el maneig dels recursos informàtics que son, ara per ara, una eina imprescindible per a l’educació.

Finalment, val a dir que des del primer plantejament sobre el que pensava què o com seria aquesta assignatura i el com s’ha desenvolupat finalment, voldria dir que, si bé el contingut teòric era el què esperava, el sistema utilitzat, aquest bloc i la webquest, han estat una grata sorpresa, en introduir aquest aspecte innovador del què parlava abans. I això, malgrat pugui representar un cert handicap per hom que no estigui familiaritzat amb els recursos informàtics, representa donar un pas endavant en la manera de tractar l’educació acostant-la a una realitat que ja és quotidiana en els nens i adolescents.

AVALUACIÓ DE RECURSOS

Tal com ja vaig fer a l’entrada sobre el seguiment del procés de creació de la nostra WQ, Cinema i Interculturalitat, vam voler adreçar aquesta cap al professorat, entenent que aquest és el mitjancer del missatge que es vol fer arribar al nen, i que per tant depèn en bona part de la seva implicació, de la seva capacitat per creure en la Interculturalitat com a paradigma de les relacions entre cultures, i de convèncer-se que aquest és el model més adient, el resultat d’una veritable educació en valors de respecte vers a altres models culturals que han de rebre els seus alumnes.

Així com ja vaig dir, aquest tipus de material (les WQ) ens aporten una sèrie d’aspectes que faciliten i potencien la col·laboració de l’alumnat per a resoldre problemes o per a la recerca, el descobriment conjunt i el debat i reflexió, com a eines per a assolir els objectius plantejats en els seus exercicis. Aquest recurs permet tractar aspectes de la vida quotidiana de la vida dels usuaris, implicar-los en buscar solucions compartides amb els seus companys, i basades en la recerca tant dins els recursos aportats pels creadors, com dels que lliurement puguin trobar, per tant converteixen els sus usuaris en agents actius del seu aprenentatge fomentant, entre altres, els aspectes comunicatius. Una bona educació intercultural requereix justament de l’adquisició d’una sèrie de competencies entre les que és premisa basar-se en l’intercanvi i la interacció, i per tant requereix fomentar les habilitats socials, el reconeixement i respecte per la diversitat, la capacitat per la ressolució de conflictes i les habilitats comunicatives. En aquest senti les WQ ens aporten elements força adients per a treballar aquestes habilitats interculturals, doncs entre altres aspectes a part dels exposats, permeten la reflexió entre els participants sobre els temes objecte de recerca, la posada en comú d’aquests i, en conseqüència, la capacitat negociadora, d’acceptació crítica dels punts de vista propis i del de l’altre, i el respecte a les opinions dins un marc on l’objectiu es converteix en comú, de manera que son un suport per allunyar els usuaris de posicions etnocèntriques, cosa que afavoreix el desenvolupament humà d’aquests i aporta bases sobre les quals es fonamenta una veritable educació Intercultural.

És evident que com a eina educativa les WQ han fet la seva entrada dins el mon escolar amb força, i la creació de continguts s’ha incrementat, i encara ho fa, d’una manera exponencial. D’aquest fet parteix la importància d’una bona catalogació, de manera que l’accés a aquests recursos pugui fer-se d’una manera senzilla i assequible, i per tant he de fer esment a la necessitat de les bases de dades, índex o directoris de WQ com el que ens ofereix WebQuestcat.org, dins el qual podem trobar un important catàleg de recursos estructurat per diferents àrees temàtiques i que és facilitador en la recerca de temes que puguin ser interessants per a la tasca de l’educador.
Però això no és prou, hem de ser capaços d’analitzar la conveniència o no d’un recurs, si és adient amb allò que esperem dels resultat educatius, si s’ajusta a l’usuari a qui es vol adreçar, i si realment compleix els objectius pels quals va ser creat, i això suposa un esforç d’anàlisi per part nostre, on haurem de valorar si ens és d’utilitat o no i si reuneix els suficients paràmetres de qualitat que cerquem per a la tasca educativa.

Tot i que el meu futur professional no passa, de moment, per treballar com a psicopedagog ni dins el camp de l’eduació, el fet de haver estat desenvolupant durant aquest semestre activitats relacionades amb la Interculturalitat, els recursos que he conegut, i amb els quals hem fet una aplicació pràctica durant aquest període, i més concretament el de les WebQuest, m’ha ofert la possibilitat de conèixer noves eines pedagògiques i educatives, noves maneres d’ensenyar i alhora aprendre fent-ho. I malgrat que, com dic, el meu camp d’activitat no és, ni en principi hi ha l’intenció que ho sigui, l’educatiu, considero que tot coneixement que hom incorpora al seu bagatge suposa un enriquiment personal, i un altre pas en el desenvolupament propi, aspectes sempre desitjables i recomanables.