La creació de qualsevol tipus de material didàctic comporta una certa responsabilitat per part de qui ho faci, ha de tenir en compta que l’aprenentatge de les persones a qui va adreçat dependrà, en molt bona mida, no només dels continguts, sinó també de la manera com aquests estaran plantejats i presentats, quins recursos es faran servir, i quina implicació i participació espera assolir per part dels educands a qui va adreçat.
En aquest sentit, una Webquest (WQ) ens obre una sèrie de possibilitats educatives que la converteixen en un potent recurs per a l’aprenentatge. L’ús de les noves TICs, se’ns mostra, doncs, com una manera de presentar els continguts d’una forma atractiva, que fa que l’educand hi participi i s’impliqui en la recerca i reflexió molt més activament que assegut simplement davant d’un pupitre.
La nostra decisió d’adreçar la WQ cap el professorat va tenir un punt de gosadia, ja que vam considerar que sovint és molt més complicat atreure l’interès d’un adult que la d’un jove, i predisposar-lo a aprendre coses noves. Però en canvi, ens va semblar que un tema prou complex com son les relacions interculturals requereix, abans de ser “ensenyat”, d’una reflexió i d’un convenciment sobre quin és el model que es vol d’aquestes, ja que és el professor qui haurà de transmetre aquest convenciment als seus alumnes, implicar-los en conèixer i valorar les diferències, i que comprovin com, darrera dels estereotips, hi ha persones com ells.
Així, ens vam plantejar aquest treball de creació de la WQ com un repte en el que hauríem de trobar un fil conductor amb què basar la reflexió que esperàvem dels participants / usuaris de la tasca, un material que se’ls fés amè i alhora provoqués aquesta reflexió. I vam considerar el llenguatge cinematogràfic, sovint reflex de la realitat, com una material que reunia l’amenitat necessària, i també molt adient per a reflectir problemàtiques interculturals i com a eina per a promoure la reflexió sobre els aspectes interculturals.
El nostre desig era que la nostra WQ s’acostés a una visió de les relacions culturals basada en el concepte d’Interculturalitat, on els valors no s’imposin, sinó que es negociïn on el conflicte entre les cultures se sap que és present però no es gira la cara davant seu, sinó que serveix de base per al diàleg com a manera de resoldre’l, on les “parts”, si li voleu dir així, implicades en aquest conflicte siguin capaces d’arribar a entendre’s entre si, comunicar-se i compartir, sense que prevalguin uns valors per sobre d’altres. La nostra proposta, per tant, estava adreçada a ser un material didàctic, una acció educativa que promogués com a primer pas cap a un nivell superior, un nivell mitjà de resolució de conflictes basat en el debat i les negociacions conjuntes de les possibles solucions als problemes plantejats als films, i també a les aules i escoles dels docents.
Fer aquesta tasca d’una manera grupal comporta també un exercici de negociació i reflexió, des de començar a decidir a qui es volia adreçar la WQ, el raonament pel que cadascú de nosaltres s’interessava per fil conductor o un altre, consensuar continguts, etc., van suposar una tasca que ha aportat un enriquiment personal, ja que el valor de cada opinió, de cada opció diferent a la pròpia, cada matís introduït per algun dels membres del grup en un tema com el de les diferències culturals, és un detall més que s’hi afegeix en el coneixement sobre com cada persona valora aquestes diferències, i per tant treballar en grup ja de per si es constitueix en una potent eina didàctica sobre l’aspecte de les relacions culturals. I l’organització ha estat senzilla, he tingut la sort de tenir dues companyes amb les quals la comunicació ha estat força fluida, i amb les que la distribució de les tasques s’ha produït com quelcom “natural”, segons les habilitats de cadascú, la part tècnica i de disseny per una banda, la recerca de materials a la web, la redacció i el consens sobre els texts o les taules d’avaluació que acabaríem penjant, tot el procés en si mateix, ha estat dut mitjançant consultes que hem considerat més efectives fer-les via correu electrònic, i d’una manera interactiva entre els tres membres, cosa que ha facilitat molt el procés i l’ha fet força agradable.
Des d’aquí, doncs, vull aprofitar per a donar les gràcies a les meves companyes Ivonne i Vicky.
Aquí teniu l’adreça del nostre treball, el qual espero que us resulti interessant alhora que útil:
http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=4830&id_pagina=1
En aquest sentit, una Webquest (WQ) ens obre una sèrie de possibilitats educatives que la converteixen en un potent recurs per a l’aprenentatge. L’ús de les noves TICs, se’ns mostra, doncs, com una manera de presentar els continguts d’una forma atractiva, que fa que l’educand hi participi i s’impliqui en la recerca i reflexió molt més activament que assegut simplement davant d’un pupitre.
La nostra decisió d’adreçar la WQ cap el professorat va tenir un punt de gosadia, ja que vam considerar que sovint és molt més complicat atreure l’interès d’un adult que la d’un jove, i predisposar-lo a aprendre coses noves. Però en canvi, ens va semblar que un tema prou complex com son les relacions interculturals requereix, abans de ser “ensenyat”, d’una reflexió i d’un convenciment sobre quin és el model que es vol d’aquestes, ja que és el professor qui haurà de transmetre aquest convenciment als seus alumnes, implicar-los en conèixer i valorar les diferències, i que comprovin com, darrera dels estereotips, hi ha persones com ells.
Així, ens vam plantejar aquest treball de creació de la WQ com un repte en el que hauríem de trobar un fil conductor amb què basar la reflexió que esperàvem dels participants / usuaris de la tasca, un material que se’ls fés amè i alhora provoqués aquesta reflexió. I vam considerar el llenguatge cinematogràfic, sovint reflex de la realitat, com una material que reunia l’amenitat necessària, i també molt adient per a reflectir problemàtiques interculturals i com a eina per a promoure la reflexió sobre els aspectes interculturals.
El nostre desig era que la nostra WQ s’acostés a una visió de les relacions culturals basada en el concepte d’Interculturalitat, on els valors no s’imposin, sinó que es negociïn on el conflicte entre les cultures se sap que és present però no es gira la cara davant seu, sinó que serveix de base per al diàleg com a manera de resoldre’l, on les “parts”, si li voleu dir així, implicades en aquest conflicte siguin capaces d’arribar a entendre’s entre si, comunicar-se i compartir, sense que prevalguin uns valors per sobre d’altres. La nostra proposta, per tant, estava adreçada a ser un material didàctic, una acció educativa que promogués com a primer pas cap a un nivell superior, un nivell mitjà de resolució de conflictes basat en el debat i les negociacions conjuntes de les possibles solucions als problemes plantejats als films, i també a les aules i escoles dels docents.
Fer aquesta tasca d’una manera grupal comporta també un exercici de negociació i reflexió, des de començar a decidir a qui es volia adreçar la WQ, el raonament pel que cadascú de nosaltres s’interessava per fil conductor o un altre, consensuar continguts, etc., van suposar una tasca que ha aportat un enriquiment personal, ja que el valor de cada opinió, de cada opció diferent a la pròpia, cada matís introduït per algun dels membres del grup en un tema com el de les diferències culturals, és un detall més que s’hi afegeix en el coneixement sobre com cada persona valora aquestes diferències, i per tant treballar en grup ja de per si es constitueix en una potent eina didàctica sobre l’aspecte de les relacions culturals. I l’organització ha estat senzilla, he tingut la sort de tenir dues companyes amb les quals la comunicació ha estat força fluida, i amb les que la distribució de les tasques s’ha produït com quelcom “natural”, segons les habilitats de cadascú, la part tècnica i de disseny per una banda, la recerca de materials a la web, la redacció i el consens sobre els texts o les taules d’avaluació que acabaríem penjant, tot el procés en si mateix, ha estat dut mitjançant consultes que hem considerat més efectives fer-les via correu electrònic, i d’una manera interactiva entre els tres membres, cosa que ha facilitat molt el procés i l’ha fet força agradable.
Des d’aquí, doncs, vull aprofitar per a donar les gràcies a les meves companyes Ivonne i Vicky.
Aquí teniu l’adreça del nostre treball, el qual espero que us resulti interessant alhora que útil:
http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=4830&id_pagina=1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada